 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0/8 | 1/8 | 2/8 | 3/8 | 4/8 | 5/8 | 6/8 | 7/8 | 8/8 | Cel no visible |
| Serè | Quasi serè | Poc nuvolós | Poc nuvolós | Nuvolós | Nuvolós | Força nuvolós | Quasi cobert | Cobert | Observació no possible |
Podeu descarregar-vos una guia d'observació dels núvols en format .PDF - AQUI -
Un núvol és un volum d'aire que es fa visible perquè conté moltes i minúscules partícules d'aigua, cristalls de gel, gotetes d'aigua congelada o una combinació d'aquests elements; al voltant de 1000 partícules per centímetre cúbic. Els núvols es formaran quan el vapor d'aigua contingut en l'aire canviï d'estat i passi a ser líquid o sòlid, ja que en estat gasós és transparent.
Quan una massa d'aire s'eleva i es refreda perd capacitat per retenir aigua. I si arriba a saturar-se, el vapor d'aigua contingut en l'aire es condensarà i formarà gotetes d'aigua sempre que la temperatura sigui positiva, i se sublimarà, passant de vapor d'aigua a cristalls de gel, si la temperatura és inferior als 0ºC. Aquest punt, quan l'aire se satura, rep el nom de temperatura de punt de rosada.
En condicions normals, la temperatura baixa de manera gradual amb l'alçada. Generalment els núvols formats a nivells alts de la troposfera (capa més baixa de l'atmosfera on tenen lloc els fenòmens meteorològics) estan compostos per cristalls de gel i gotes d'aigua congelada, mentre que els núvols formats en nivells baixos acostumen a estar formats per gotes d'aigua. A nivells mitjos els núvols poden estar formats per una barreja de gotes d'aigua i cristalls de gel.
Els processos de condensació i sublimació es realitzen sobre partícules sòlides microscòpiques, anomenades nuclis de condensació, que estan suspeses en l'aire. Les variacions de temperatura permeten el canvi d'estat dels diversos estats de l'aigua, i fan que es condeni, sublimi, congeli i descongeli. L'estat de les partícules pot variar constantment en relació a la temperatura a què es trobin en cada moment, ja que no estan estàtiques dins del núvol, sinó que estan sotmeses a constants moviments verticals.
La saturació de l'aire es pot produir per dos mecanismes: bé perquè baixi la temperatura de l'aire en un punt fins a un valor que no pugui contenir la humitat que tenia, o bé perquè es produeixi un ascens de la massa d'aire i en trobar en alçada valors més baixos se saturi el vapor d'aigua que contenia la massa d'aire que s'eleva.
» Existeixen tres processos que fan que l'aire s'elevi i que permeti la formació de núvols:
» Convecció: Quan el sol escalfa el terra, aquest torna a irradiar l'escalfor cap a l'aire i forma bosses d'aire més càlid. Com que l'aire calent és menys dens i més lleuger s'eleva i, en arribar al punt de rosada, es formaran núvols. Com més gran sigui el grau d'escalfament, més gran serà la convecció.
» Contrast de masses d'aire: Aquest procés es produeix en zones de discontinuïtat de masses d'aire que originen els fronts. Quan dues masses d'aire de diferent temperatura entren en contacte, l'aire fred empeny el calent cap amunt. Si l'aire ascendent conté humitat suficient, en refredar-se es formaran núvols. Aquest procés produeix diferents tipus de núvols en funció de les condicions de temperatura i humitat en diferents nivells d'alçada.
» Ascens orogràfic: Quan una massa d'aire es troba amb una serralada muntanyosa, la massa terrestre fa que l'aire s'aixequi i, segons les condicions de temperatura i humitat, podrà provocar la seva saturació i per tant la formació de núvols.
Una massa d'aire continuarà pujant sempre que la seva temperatura sigui superior a la de l'aire que l'envolta. Els ascensos de massa d'aire poden provocar situacions d'inestabilitat sempre que la temperatura de nivells alts sigui notablement més baixa.
La diferent composició dels núvols, ja sigui de partícules líquides o sòlides, els moviments verticals de l'aire i unes determinades condicions atmosfèriques, fan que aquests puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar per diferents criteris:
» Per la constitució física els núvols seran líquids, de cristalls de gel o aigua gelada i mixtos, essent un factor determinant la temperatura.
» Per la seva evolució poden ser locals o emigrants. Els primers, des que apareixen fins que es dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la superfície de la Terra, com és el cas dels núvols d'evolució típicament estiuencs. En canvi, els emigrants es formen, evolucionen i es dissipen en moviment, seria el cas de núvols associats a sistemes frontals.
» Per la dimensió poden ser o bé verticals (anomenats cumuliformes), o bé els que tenen una major extensió horitzontal (anomenats estratiformes).
» Per l'altitud poden ser baixos, mitjos o alts, que és la classificació més acceptada (l'Atles Internacional de Núvols es basa en aquest criteri).
