 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Per gaudir de les animacions, s'ha de tenir instal·lat Flash Player..., si no és així, pots descarregar-lo al seu web oficial: 
Les marees són variacions periòdiques del nivell de les aigües marines, degudes a aquest efecte gravitacional combinat de la Lluna i del Sol, que es produeixen dues vegades al dia.
A causa que la Lluna està molt més prop de la Terra que el Sol, el seu efecte mareja és de gairebé el doble que el del Sol. L'efecte de les marees consisteix en dues pujades de les aigües dels oceans, que es produeixen una en la part en què es troba la Lluna i l'altra en la part exactament oposada.
Dues vegades al mes, en el moment de la Lluna Nova i de la Lluna Plena, quan el Sol i la Lluna es troben en la mateixa línia, l'efecte de la marea alta es fa més forta; en canvi, en correspondència a les fases del primer i últim quart, quan els efectes de les forces gravitacionals de la Lluna i del Sol tendeixen a neutralitzar-se, es registra el mínim de la marea alta.
També l'atmosfera i l'escorça sòlida de la Terra experimenten en certa mesura els efectes de l'atracció tant de la lluna com del sol: per això es parla també de marees atmosfèriques i de marees terrestres.
Actualment, l'home aprofita aquest fenòmen per crear energia, ho fa per mitjà de les centrals maremotrius.
Com hem vist abans, les interaccions del sistema Terra-Lluna-Sol produeixen unes variacions en el nivell del mar conegudes amb el nom de marees. En aquest moment s’està estudiant la seva utilització per a la producció d’energia, bàsicament per mitjà de turbines situades en diverses zones de la costa.
La successió de les estacions no es deu solament al fet que en el seu moviment el·líptic la Terra s'allunya i acosta al Sol. Això té un efecte menor. La causa principal és la inclinació de l'eix de gir del globus terrestre.
Aquest eix es troba sempre orientat de la mateixa manera (excepte fenomen de la precessió) i per tant els hemisferis boreal i austral són desigualment il·luminats pel sol.
Cada sis mesos la situació s'inverteix. Si l'eix de la Terra no estigués inclinat respecte a l'eclíptica, el Sol es trobaria tot l'any sobre l'equador; culminaria tots els dies de l'any a la mateixa altura sobre l'horitzó, que seria igual a la mateixa latitud N i S, i tant menor com més gran fos la latitud h=90-lat. Per tant no hi hauria estacions
Els eclipsis i la Meteorologia no estan directament relacionats, tot i que com és obvi, les persones depenem de condicions meteorològiques favorables per poder gaudir d'un eclipsi ja sigui a simple vista o per mitjà d'algun aparell.
L'ISS es desplaça cada dia sobre els nostres caps a una altura d'uns 400 kilometres. La seva capacitat per reflectir la llum del sol fa possible que la puguem contemplar fàcilment. La seva superfície la converteix en el segon objecte més brillant del cel a la nit, després de la Lluna i per davant de Venus.
Per observar-la de la millor manera possible cal seguir aquests senzills consells:
- L'ISS ha d'estar il·luminada pel sol, és a dir, fora del con d'ombra de la Terra.
- El sol ha d'estar a no menys de 10 graus sota l'horitzó o, en altres paraules, ha d'haver-se posat almenys 40 minuts abans o han de faltar més de 40 minuts perquè surti.
- Al seu pas, l'ISS ha d'elevar-se més de 5 graus sobre l'horitzó. A menys de 5 graus no és visible per la distorsió que genera l'atmosfera.Tot seguit es pot anar seguint en un mapa i una imatge a temps real, la trajectòria de l'estació espacial internacional (ISS)
L'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món, excepte en els pols. La paraula equinocci ve del llatí i significa "nit igual". Hi ha dos equinoccis a l'any, L'equinocci de primavera o equinocci vernal es produïx al voltant del 21 de març quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca l'inici de la primavera. L'equinocci de tardor es produïx al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor. En l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Una altra manera d'entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en que el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el dia més curt al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, hom anomena solstici d'estiu al solstici del mes de juny i solstici d'hivern al solstici del mes de desembre, prenent així en compte de la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
